En la compra venda de béns fabricats en sèrie, motos, cotxes, pot ocórrer i de fet ocorre, que el cotxe que comprem o el bé de consum no se'ns d'en les degudes condicions.
Existeix un marasme de legislació aplicable a la protecció dels consumidors: la Llei general de defensa de consumidors i usuaris de 26-84 la Llei de garanties en la venda de béns de consum de 23/2003 i el Codi Civil en general entre altres regulacions.
Curiosament protegeix més el Codi Civil al consumidor que les diferents lleis que s'han establert per a la seva protecció especifiques, doncs aquestes lleis estan subjectes terminis que compliquen les reclamacions.
El Codi Civil al seu torn, també estableix dos sistemes diferents de protecció del comprador i al sanejament si escau, dels defectes o gravàmens ocults de la cosa venuda.
El primer seria l'incompliment contractual, art. 1101,1103, 1104,1105,1106,1107,1258,1264,1262,1271, i 1274 i *ss i concordants.
El segon, seria el de les accions anomenades *edilicias dels art. 1484 a 1490 del Codi Civil.
Nosaltres ens anem a referir en aquesta nota, a l'incompliment contractual el *Aliud per *alio, és a dir que compres una cosa i et donen una altra, aquí ve l'incompliment contractual.
A l'empara d'una abundant i *estimatoria jurisprudència i doctrina, esmentem a continuació algunes d'elles, en relació al *aliud pro *alio, lucre cessant i dany moral;
En la compravenda de cosa genèrica, la més freqüent en l'actualitat, ja que a través d'ella s'opera l'intercanvi dels béns fabricats en sèrie, la qüestió que ens ocupa ha de rebre una resposta diversa que la donada a propòsit de la compravenda de cosa específica: en la venda de *genus, la posada a poder i disposició del comprador d'una cosa viciosa, això és, en la qual faltin les qualitats pressuposades en el contracte, implicarà un defectuós compliment de l'obligació de lliurament.
Les qualitats pressuposades són tant, les expressament pactades per les parts, com aquelles que, àdhuc a falta de pacte, cap raonablement esperar de la cosa comprada en atenció a les qualitats que el tràfic assigna normalment a objectes del mateix gènere o tipus.
Les qualitats, expressa o implícitament, pressuposades en el contracte aconsegueixen en les compravendes de cosa genèrica una significació ben diversa que en les de cosa específica.
a) En la de cosa específica, tals qualitats tenen, exclusivament, virtualitat *caracterizadora, això és, afecten a la manera de ser de la cosa venuda, que és sempre la designada en el contracte.
Si jo compro el fundo «X» amb la convicció que és apte per edificar i resulta que no ho és per impedir-ho la normativa urbanística, dit fundo mancarà d'una qualitat pressuposada en el contracte, l'edificabilitat, però, sens dubte, seguirà sent el mateix. No hi haurà en ell una variació substancial, per la qual cosa el comprador, ni podrà negar-se a rebre-ho, ni exercitar les accions d'incompliment. Podrà, exclusivament demandar l'anul·lació del contracte, per error en una qualitat determinant de la prestació del consentiment, sempre que tal error sigui *excusable.
b) Per contra, en les compravendes de cosa genèrica les qualitats pressuposades no es limiten a tenir una funció *caracterizadora, sinó que presenten virtualitat *individualizadora de l'objecte del contracte, ja que són aquestes qualitats les que, al costat del gènere descrit, ho determinen, per la qual cosa la seva absència alterarà «l'essència mateixa de la cosa deguda», donant lloc a un supòsit de defectuós compliment de l'obligació de lliurament (*aliud pro *alio)
No obstant això, no bastarà qualsevol desajustament entre les qualitats de la cosa lliurada i les pressuposades en el contracte, perquè pugui parlar-se d'un defectuós compliment de l'obligació de lliurament, que doni lloc a la possibilitat que el comprador acudeixi als remeis jurídics que el Dret d'obligacions preveu en cas d'incompliment.
Aquest desajustament ha de superar un mínim exigible perquè la diferència sigui rellevant, de manera que resulti «frustrada la finalitat econòmica del contracte, per *inidoneidad de l'objecte lliurat». Es requereix, en definitiva, que l'absència de la qualitat faci «inservible el lliurament efectuat, fins al punt de frustrar l'objecte del contracte», amb la consegüent insatisfacció del comprador.
Per això, és encertada la solució a la qual va arribar la sentència del Tribunal Suprem de 6 d'abril de 1989, que va considerar que el lliurament d'una partida de palanquetes d'acer amb un contingut de coure superior al que corresponia la qualitat convinguda «no pot tenir el concepte de cosa diferent de la pactada», doncs el major percentatge de coure en la seva composició química, «o bé resulta accidental, o fins i tot augmenta l'elasticitat del material, quan el producte és destinat al seu ús normal en la construcció» .
En canvi, s'han considerat suposats d'incompliment contractual (*aliud pro *alio) els següents. El motor lliurat és d'una potència inferior a la pactada, rendint vint-i-set H.P. en comptes de rendir seixanta cinc, que va ser el convingut (sentència del Tribunal Suprem de 16 de febrer de 1950). La caldera instal·lada és de menor grandària que l'estipulat, la qual cosa va provocar la falta d'un adequat rendiment en el sistema de calefacció (sentència del Tribunal Suprem d'1 de juny de 1982). El pis lliurat presenta una esquerda irreparable com a conseqüència de l'establiment d'una junta de dilatació, no prevista en el Projecte aprovat, ni en els plànols del càlcul d'estructura (sentència del Tribunal Suprem de 29 de novembre de 1982). Les màquines *vibrotamices per a tractament de carbó lliurades no corresponen a la marca exigida i pactada (sentència del Tribunal Suprem de 19 de gener de 1983). El molí de pinsos lliurat té una capacitat de mòlta sensiblement inferior a la convinguda (sentència del Tribunal Suprem de 10 de juny de 1983). Els teixits subministrats van ser fabricats defectuosament, provocant la ràpida deterioració de les peces amb els quals es van confeccionar, que no van resistir la seva destinació pròpia, això és, l'ús de ser vestides (sentència del Tribunal Suprem de 19 desembre 1984). Els pinsos lliurats no estan destinats a cria sinó a cria-*recebo (sentència del Tribunal Suprem de 13 de juny de 1983). L'automòbil subhastat per RENFE troba dificultats per a la matriculació per no ser la venedora un òrgan judicial o administratiu (sentència del Tribunal Suprem de 14 de desembre de 1981). Els pals subministrats no reuneixen les qualitats convingudes pel que, després d'instal·lats van haver de ser arrencats i substituïts (sentència del Tribunal Suprem de 22 d'octubre de 1984). Les màquines de jocs recreatius venudes com a noves són usades, resultant inservibles per a la fi de la seva adquisició, com a conseqüència del seu ús i manipulació anterior (sentència del Tribunal Suprem de 29 de febrer de 1988. El blat de moro que el venedor pretén lliurar es troba en tal estat (*enmohecimiento, elevada temperatura, olor a fermentació) que va haver de ser destruït per ordre de les autoritats competents (sentència del Tribunal Suprem de 12 de maig de 1990) . El marbre lliurat no respon a les qualitats promeses, per la qual cosa va caldre arrencar-ho i tornar a col·locar i polir el que, en la seva substitució, va tornar a remetre el venedor (sentència del Tribunal Suprem de 2 de juliol de 1991). El *parquet subministrat està afectat per corc en estat *larvario (sentència del Tribunal Suprem de 28 de gener de 1992). El trenat de lli lliurat no va poder ser utilitzat com a material de tall per a calçat, al no superar l'assaig de flexió al fet que va ser sotmès (sentència del Tribunal Suprem de 5 de novembre de 1993) . Es ven una remesa de rellotges de marca internacionalment coneguda, resultant ser rellotges transformats per donar aparença de la referida marca (sentència del Tribunal Suprem de 29 de novembre de 1996) . El formigó per emprar en una obra de construcció és d'una resistència molt inferior a la sol·licitada (sentència del Tribunal Suprem de 28 de febrer de 1997). La sements subministrades tenen tals defectes que no van servir perquè la planta fructifiqués amb les mínimes exigències de productivitat (sentència del Tribunal Suprem de 23 gener 1998)
La posició jurisprudencial sobre el *aliud pro *alio, i més concretament en el *aliud pro *alio en vehicles és clarament unànime, citem algunes d'elles sobre vendes de cotxes que no corresponen als pactes en el contracte.
Sentència de l'Audiència Provincial de Pontevedra, Secció 6ª, Sentència d'11 Jul. 2007, *Rec. 3206/2006 del Ponent: *Picatoste *Bobillo, Julio César,
“Els antecedents del present litigi, i, en definitiva, d'aquest recurs, són els següents:
1º. El demandant, don *Humberto el 18 de març de 2000 compra a la societat demandada, *Turbotracción, S. a. un turisme de segona mà marca *Chrysler *Voyager 2.5 *TD, S.I. En aquest moment el vehicle es ven amb un rodatge d'uns 88.000 quilòmetres.
2º. Amb posterioritat a la venda, el comprador realitza les següents reparacions en el vehicle:
a) El 28-7-2000, és portat al taller per olors en l'aire condicionat, malament funcionament del fre de mà i mal funcionament del tancament centralitzat.
b) El 28-9-2000 decideix voluntàriament substituir la cadena de distribució (canvi que estimava el comprador havia de fer en arribar als 100.000 *kms.)
c) El 23-2-2001, és portat al taller per substituir *flector de l'aire condicionat i bombetes
d) El 28-1-2002, entra en taller per substituir *Kit de corriola, carregar l'aire condicionat i la corretja de la bomba de l'aigua.
i) El 27-5-2002, com a conseqüència del trencament de la cadena de distribució ho porta al taller per a la seva substitució i elements relacionats.
3º. Arran d'aquesta última reparació, i com vulgui que li va estranyar el trencament de la cadena de distribució, es va dirigir a *Chrysler-Jeep Iberia, S. a., i amb tal motiu se li fa saber que en la data de l'última garantia, 30-6-1998, el vehicle tenia 138.124 *kms.
El coneixement que el cotxe li havia estat venut amb un *kilometraje alterat, li va portar a formular reclamació davant l'Institut *Galego de Consum i a la iniciació d'un procés penal per estafa que va ser sobresegut.
4º. Formulada demanda, el tribunal de primera instància acull la pretensió subsidiària de resolució del contracte, en desestimar la principal de nul·litat per error a causa de la caducitat de l'acció; la sentència, amb cita dels *arts. 11 i 25 a 28 de la Llei 26/1984, de 19 de juliol, General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, després d'admetre que es va ocultar al comprador el veritable *kilometraje, basa l'estimació de la pretensió resolutòria en l'afirmació que el vehicle venut emmalaltia de defectes originaris que eren causa d'un deficient funcionament i de les reiterades entrades en taller per a successives reparacions, la qual cosa evidencia que no era apte per a la finalitat al fet que es destinava.
Ara es tracta de decidir quin sigui la transcendència d'aquesta disparitat en la cosa venuda, quin tipus de crisi genera tal fet en la vida de contracte, quin és la seva repercussió dins, lògicament, de l'àmbit i abast de l'acció exercitada; o dit d'una altra manera, si aquesta sola dada pot generar la resolució del contracte per incompliment atribuït al venedor. Estimem que així és, que l'alteració té rellevància suficient per integrar un *aliud pro *alio, pel qual no és necessari arribar a la inhabilitat de funcionament del turisme; n'hi ha prou que sigui cosa diferent de la volguda o contractada.
Dit l'anterior convé advertir que, enfront del que el recurrent argumenta, l'acció exercitada pel demandant no és la de vicis ocults, doncs el retret que a la cosa venuda se li fa és divers del que serveix de base a l'acció *redhibitoria. No es tracta de defecte o vici originari de la cosa, sinó d'alteració en la mateixa de característiques que afecten a aspectes substancials de la cosa venuda. El *aliud pro *alio no comporta necessàriament l'existència de vicis. Per aquest motiu no sigui aplicable el termini de caducitat de l'art. 1490 CC.
Pel mateix, no té raó de ser la referència als terminis de garantia ni a les disposicions del RD 206/1994.
Dèiem que el *aliud pro *alio no ha d'implicar necessàriament vicis en la cosa venuda. Convé recordar amb la *STS de 23-1-1998 que la citada doctrina «pot ser reflectida en un doble vessant: a) el lliurament d'una cosa diferent a la pactada i b) la de la impossibilitat de compliment per inhabilitat de l'objecte, per no reunir [aquell les qualitats] per a l'ús al fet que havia de ser destinat o perquè el *adquirente ha quedat objectivament insatisfet».
Es tracta, en definitiva de les accepcions estricta i funcional del *aliud pro *alio; la primera es refereix al lliurament de cosa diferent, és a dir quan havent contractat sobre una cosa determinada i singular, en consideració a les seves característiques pròpies, aquelles que la individualitzen o singularitzen, en vista de les quals les parts, especialment el consumidor, van prestar el seu consentiment contractual, es lliura una altra que la fa, en essència, diversa, ja es tracti de cosa absolutament dispar, ja d'aquella que incompleix greument condicions o característiques substancials.
L'accepció funcional comprèn aquells altres supòsits en els quals la diferència amb el contractat -que pot ser per causa de vicis de la cosa- comporta la inhabilitat per la qual havia estat adquirida la cosa, o bé que aquesta no serveix «per integrar l'interès econòmic i jurídic en la celebració del contracte de la part que la rep» (*STS 29-12- 1984).
L'incompliment contractual per part del venedor, el *aliud pro *alio justifica la resolució contractual, en la mesura que suposa un incompliment del deure lliurar el que el comprador està comprant, allò sobre el que realment versava el contracte (art. 1124 CC).”
La Sentència de 10 de març de 1994 del Tribunal Suprem del Ponent Excm. Sr. D. Alfonso *Barcala i Trillo-Figueroa torna a portar a debat la problemàtica suscitada entorn de la concurrència de l'acció resolutòria per incompliment (per defectes de la cosa lliurada o per lliurament de cosa diferent a la pactada –*aliud pro *alio-). D'entre les moltes qüestions que suscita aquesta sentència, em vaig a detenir fonamentalment en les quals deriven de la qualificació del supòsit com a vici de la cosa, o com a incompliment per lliurament de cosa diferent a la pactada o amb qualitats diferents a la pactada o sense reunir tals qualitats. El que es tractava era de dilucidar si estem davant un vici intern o, per contra, davant un lliurament de cosa diferent a la pactada. El primer supòsit concorre quan la cosa lliurada, conté elements diametralment diferents als de la pactada; per al segon cas es fa necessari que l'objecte lliurat resulti totalment inhàbil per a l'ús al fet que va destinat, o que el comprador quedi objectivament insatisfet; inutilitat absoluta que ha de fer inservible el lliurament efectuat, fins al punt de frustrar l'objecte del contracte o insatisfacció objectiva del comprador, que no constitueix un element aïllat, ni pot deixar-se al seu arbitri, havent d'estar referit a la pròpia naturalesa i a l'ús normal de la cosa comprada, que faci totalment impossible el seu aprofitament, davant el lliurament d'una cosa que no reuneix les qualitats exigides, suposats tots dos que permeten l'acció de resolució per incompliment de l'article 1.124 CC. D'acord amb això, quan s'està en presència de lliurament de cosa diferent o *aliud pro *alio existeix ple incompliment per inhabilitat de l'objecte i consegüent insatisfacció del comprador, la qual cosa li permet acudir a la protecció dispensada en els articles 1.101 i 1.124 CC, sense que sigui aplicable, per tant, el termini semestral que assenyala l'article 1.490 CC per a l'exercici de les accions *edilicias (*STS de 10 de juny de 1983 en la qual es critica la tesi de compatibilitat, a la qual ratlla de prescindir de la regla de lògica jurídica *lex *specialis *derogat *lex *generalis). Per contra, quan els vicis no són de tal magnitud que impliquin l'incompliment de contracte, és aplicable la caducitat de l'article 1.490 CC (*STS de 12 de juliol de 1991).
D'aquesta manera, la dificultat es trasllada al punt central que és objecte d'aquestes reflexions; això és, quan ha de considerar-se incompliment per lliurament de *aliud pro *alio, i quan un supòsit de vicis ocults. En els últims anys el Tribunal Suprem no ha tingut objecció algun a considerar com correctament exercitada l'acció resolutòria, sustentant-se en l'objectiva insatisfacció del comprador en l'absència del requisit de la identitat (*aliud pro *alio) en supòsits que podia ser igualment objecte de l'acció de sanejament per vicis ocults.
Lluís Sierra *Xauet : Vid més www.millordret.com
Membre de l'Associació d'ADVOCATS ESPANYOLA ESPECIALITZATS EN RESPONSABILITAT CIVIL I ASSEGURANÇA