Aquest article esta motivat, perquè el que subscriu no enten, que hi hagi tanta falta de rigor, tant en els candidats politics com els tertulians i donat que no a vist publicat, cap article amb certa solvència jurídica, es per això que m’atreveixo, no essent especialista en la matèria, a donar unes certes claus jurídiques des de el punt de vista del dret internacional, perquè els lectors puguin entendre millor la realitat de les afirmacions que han fet des de posicions interessades, els candidats i comentaristes politics.
La premissa de partida es la ampliació interna, ja que Catalunya és en realitat un territori Europeu, i entenem, que ni Catalunya ni la resta de territoris que succeeixi al estat Español han de sol·licitar la admissió a traves del tractat de la UE.
Es tracte del nomenat el dret de successions de estats, en aquets sentit seria de aplicació bàsicament a part de la jurisprudència del Tribunal de La Haya, la convenció de Viena de 1978, sobre successions de estats que va entrar en vigor el 1996, sense perjudici de les resolucions de consell de experts jurídics de dret internacional públic del Consell de Europa (CADHI), l’article 34.
Article 34.1. Quan una part o parts del territori d'un Estat es separin per formar un o més Estats, continuï o no existint l'Estat predecessor
a) Tot tractat que estigues en vigor en la data de la successió d'Estats respecte de la totalitat del territori de l'Estat predecessor continua en vigor respecte de cada Estat successor així format;
b) Tot tractat que estigues en vigor en la data de la successió d'Estats respecte només de la part del territori de l'Estat predecessor que hagi passat a ser un Estat successor continuarà en vigor només respecte d'aquest Estat successor.
2. El paràgraf 1 no s'aplica:
a) Si els Estats interessats convenen en una altra cosa, o
b) Si es desprèn del tractat o consta d'una altra manera que l'aplicació del tractat respecte de l'Estat successor seria incompatible amb l'objecte i la finalitat del tractat o canviaria radicalment les condicions de la seva execució.
Situació en cas que un Estat continuï existint després de la separació de part del seu territori
Article 35. Quan, després de la separació d'una part del territori d'un Estat, l'Estat predecessor continuï existint, tot tractat que en la data de la successió d'un Estat estigués en vigor respecte de l'Estat predecessor continua en vigor respecte de la resta del seu territori, llevat:
a) Que els Estats interessats decideixin alguna altra cosa;
b) Que consti que el tractat es refereix només al territori que s'ha separat de l'Estat predecessor, o
c) Que es desprengui del tractat o consti d'una altra manera que l'aplicació del tractat respecte de l'Estat predecessor seria incompatible amb l'objecte i la finalitat del tractat o canviaria radicalment les condicions de la seva execució.
Participació en tractats que no estiguin en vigor en la data de la successió d'Estats en cas de separació de parts d'un Estat
La interpretació de aquets articles deixa clara la possibilitat de la successió catalana en el si, de la UE, es més l’Estat que va ingressar en el any 86 España, en el moment de la secessió de Catalunya (hipotètica) es devindria un nou estat, perquè no seria el mateix estat sense Catalunya, que va esser admets; i si Catalunya ha de demanar la admissió per la mateixa regla de tres, nova España.
La possibilitat de eixir de la UE es certament molt complicada, avui dia regulada pel tractat de Lisboa. No entrarem a les dificultats en detall però si que se estableix unes negociacions amb el Consell Europeu, prova d’això, és la difícil negociació que va tenir Groenlandia per sortir de la UE, per el tema pesquer que finalment ha quedat com un estat associat, ratificat per tots el membres de la Unió.
Un cas, similar de ampliació interna, es va donar amb RDA República Democràtica Alemanya, que al unir-se a la República Federal Alemanya va passar a esser membre de pler dret de la UE, seria un cas al inrevés.
Un últim punt, segons el dictamen de l’acord internacional de justícia, sobre la conformitat del dret internacional sobre la declaració Unilateral de independència de Kosovo, realitzat per el parlament de Pristina (Capital de Kosovo) i tenir en compte que en aquest cas aquest territori estava gestionat per Nacions Unides (resolució 1244/99 al Tribunal va fallar que era ajustada a dret Internacional.
CONCLUSIONS: Se estableixen per tant, dos conclusions:
1.- En el hipotètic cas de que Catalunya fos un estat independent, passaria esser un estat nou de la UE i també “nova España”.
2.- No cal un referèndum ni una consulta per declarar la independència, des de el moment que el parlament català demanes la independència, demanar l’ingrés a Nacions Unides immediatament i, donat la jurisprudència del cas kosovo, seria admesa com Nació independent, i els conflictes que puguin haver amb “nova España” se haurien de resoldre’s per les regles del dret internacional, de estat a estat