El passat 8 de gener de 2010, el ministre de justícia Francisco Caamaño va presentar davant el Consell de Ministres l'Avantprojecte de Llei del Registre Civil, que d' aprovar-se suposaria l'assoliment de la tan esperada i necessària modernització de l'actual sistema de Registre Civil, vigent des de 1957, i en molts aspectes obsolet.
Els dos pilars principals sobre els quals s'estructura l'Avantprojecte vénen a ser, d'un costat, la incorporació de les noves tecnologies com a mètode per a agilitzar les gestions dins i davant del Registre; i d'un altre, la reestructuració organitzativa del Registre.
En el primer cas, veiem com finalment es posa sobre paper una exigència històrica, com venia a ser l’ agilització del Registre a l'efecte de complir de manera efectiva amb el principi de tutela dels interessos dels particulars previst ja en la llei de 1957 .
Així, es preveuen certes millores que vindran a facilitar les funcions (ja establertes en l'anterior LRC de 1957) d'auxili judicial i d'obligació d'informació als interessats per part de l'encarregat del Registre Civil. Aquestes serien: 1) La introducció de noves tecnologies mitjançant l'articulació d'una base de dades electrònica comuna per a tota Espanya - podent-se així realitzar els tràmits necessaris a través de qualsevol oficina del Registre Civil del país.-; 2) La creació d'una fitxa personal única per a cada ciutadà, on constarà el seu historial civil, i l'assignació des del naixement d'un Codi Personal de Ciutadania (CPC) -produïnt-se així la substitució de l'actual sistema de Registre de fets pel del Registre Civil de persones; 3) La informatització dels seients i la introducció de l'ús de la signatura electrònica com element essencial; i 4) La possibilitat que tindran els particulars d'accedir a les dades registrals personalment o a través d'Internet, així com l'accés directe dels funcionaris públics i membres de l'administració a la informació registral, complementat per la facultat que s'atribuirà als Centres Sanitaris, Ajuntaments o òrgans judicials de remetre al Registre Civil per via telemàtica la documentació necessària per a la inscripció de naixements, matrimonis, divorcis, defuncions i altres.
El segon pilar de l'Avantprojecte ve a ser, com comentàvem, la reestructuració organitzativa del Registre -que passaria per una reforma de la LOPJ en matèria de funcions del Registre Civil, per a adaptar-lo a la nova norma-, extrem llargament reclamat per usuaris i funcionaris i veritable essència de la reforma, ja que qualsevol millora formal del registre requereix per a la seva efectivitat una veritable reforma en profunditat de l'organització i estructuració d'aquest, per a evitar que la revisió de la norma sigui merament cosmètica, i no substancial.
Com resultat, la proposta de l'avantprojecte és tant la desjudicialització del Registre (de fet, a la pràctica, el Registre es configura actualment com una funció administrativa, el nivell màxim de direcció i organització de la qual és administratiu -la Direcció General dels Registres i del Notariat del Ministeri de Justícia-, atribuint-se no obstant això la funció registral als jutges com una competència una mica xocant, en tant que la competència principal dels mateixos és la de jutjar i fer executar el jutjat) com la creació de 3 nous òrgans amb dependència no jeràrquica sinó competencial entre ells: 1) Les oficines generals, com unitat bàsica. (en substitució dels actuals Registres Municipals, tant els ordinaris com els delegats) 2) L'Oficina Central, on s'inscriurien les resolucions de la DGRN i els documents autèntics estrangers, així com la cooperació jurídica internacional en matèria registral.(en lloc de l'anterior Registre Civil Central) 3) Les oficines consulars, que mantenen les funcions dels Registres Consulars.
En resum, la proposta de l'Avantprojecte pretén cobrir una exigència de reforma llargament demandada, si bé queda per veure si la implementació del mateix serà capaç de satisfer les profundes necessitats de millora que actualment requereix el nostre Registre.