El procés denominat monitori és el resultat d'una simplificació processal, significant menys costos i menys temps, exigida pels canvis socials i els professionals en el nostre quefer diari. Un procés que permet reclamar deutes acreditats documentalment amb major agilitat i rapidesa, a l'una que abaratint els costos per al client.
És un procediment senzill, en el qual s'han excusat formalitats exigides en el procediment ordinari i en altres processos, per al cobrament de deutes econòmics. La idea del legislador, i així la transmet en el seu esborrany, és que es tingui protecció ràpida i eficaç en el crèdit de molts professionals i empresaris mitjans i petits: sobre una base de bona aparença jurídica, documentalment cimentada, el Jutge situa el deutor davant l'opció de pagar o "donar raons", de manera que si el deutor no compareix o no s'oposa, esta suficientment justificat despatxar execució. En canvi, si es "donen raons", és a dir que s'oposa formalment, la seva discrepància amb el demandant es substanciarà pel procés ordinari o verbal, suficients en si mateixos i molt més en el cas de reclamacions de quantitat no superiors als dos milions de pessetes, segons esborrany. Quantia modificada en la LEC de 2001 on es recull l’import de 30.000 € i objecte de la present reforma, que ascendeix la quantitat a 250.000 €.
No totes les reclamacions econòmiques poden incardinar-se en aquest procés, sinó que els casos que poden beneficiar-se de les especialitats d'aquest exigeixen els següents elements:
1a) Document o documents, qualsevol que sigui la seva classe o el suport físic que es trobin, que apareguin signats pel deutor o autenticats mitjançant segell, empremta, marca o qualsevol altre senyal, física o electrònica, provinents del deutor.
2a) Factures, albarans de lliurament, telegrames, telefax o qualssevol altres documents, que, àdhuc unilateralment creats pel creditor, siguin dels quals ordinàriament documenten els crèdits i deutes en la classe de relacions que apareguin existents entre creditor i deutor.
És més, encara quan no es donin els anteriors documents, pot acudir-se al procés monitori quan, al costat del document que consti el deute, s'aportin documents comercials que acreditin una relació anterior duradora; i quan el deute s'acrediti mitjançant certificacions d'impagament de quantitats degudes en concepte de despeses comunes de Comunitats de propietaris d'immobles urbans.
És a dir, el legislador oferix un ampli ventall amb el qual el creditor pugui demostrar aquest deute econòmic a fi i efectes d'agilitar els tràmits. Evidentment, el deute ha d'estar vençut i exigit. Aquesta és l'única càrrega amb la qual deu complir el creditor; atès que la càrrega de la prova de demostrar el pagament, si existeix, correspon al demandat o deutor. D'aquesta manera, l'art. 217 LEC, en els seus paràgrafs 2n i 3r, estableix que: “Correspon a l'actor i al demandat reconviniente la càrrega de provar la certesa dels fets dels quals ordinàriament es desprengui, segons les normes jurídiques a ells aplicables, l'efecte jurídic corresponent a les pretensions de la demanda i de la reconvenció. Incumbeix al demandat i a l'actor reconvingut la càrrega de provar els fets que, conforme a les normes que els siguin aplicables, impedeixin, extingeixin o enervin l'eficàcia jurídica dels fets que es refereix l'apartat anterior.”
Aquest procediment serà interposat i seguit davant el Jutge de Primera instància del domicili o residència del deutor o, si no fossin coneguts, el del lloc que el deutor pogués ser trobat a l'efecte del requeriment de pagament pel tribunal, tret que es tracti de la reclamació de deute de despeses comunes de la Comunitat de Propietaris: en aquest cas serà també competent el tribunal del lloc on es trobi la finca, a elecció del sol·licitant.
Els tràmits del procés s'inicien mitjançant petició del creditor davant el Jutjat, en la qual es faci constar dades del deutor (identitat, domicili, etc) i l'origen i quantia del deute, acompanyant els documents oportuns. Aquesta petició ha de ser admesa pel tribunal, el qual requerirà al deutor perquè, en el termini màxim de vint dies, pagui al peticionari acreditant-lo davant el tribunal, o comparegui davant aquest i al·legui les raons per les quals, al seu entendre, no deu, en tot o en part, la quantitat reclamada. De no fer cap de les opcions (o pagar o comparèixer oposant-se), el Tribunal despatxarà execució contra el mateix.
En el primer dels casos, el deutor abonarà la quantitat deguda i així ho comunicarà al Tribunal; amb el que s'acaba la reclamació i s'arxivarà el procés. Beneficiant-se el deutor de la no imposició de costes, el que és en si un incentiu més a pagar el deute inicialment.
Per al cas que existeixi compareixença i presentació d'escrit amb oposició, l'expedient es resoldrà definitivament en judici que correspongui, tenint la sentència que es dicti força de cosa jutjada. L'escrit d'oposició ha d'estar signat per advocat i procurador, quan la quantia del deute sigui superior a 900 €. El tipus de procés en el que es transforma depèn bàsicament de l'import de la quantia: si aquesta excedeix o no dels 3.005 €. Fins a aquest import, el tribunal procedirà immediatament a convocar la vista. Quan l'import de la reclamació excedeixi d'aquesta quantitat, el peticionari ha d'interposar demanda dintre del termini d'un mes des del trasllat de l'escrit d'oposició, ja que en cas contrari es sobreseuran les actuacions i es condemnarà en costes al creditor. Al presentar la demanda, es donarà trasllat d'ella al demandat perquè la contesti, si escau, i es segueixin els tràmits del judici ordinari. Amb l'excepció de la reclamació corresponent a rendes o quantitats degudes per l'arrendatari de finca urbana, per les quals l'assumpte es resoldrà definitivament pels tràmits del judici verbal, qualsevol que sigui la seva quantia.
Finalment, per a la possible incompareixença del deutor requerit, el Tribunal dictarà Interlocutòria en el qual despatxarà execució per la quantitat deguda. Execució que prosseguirà conforme a l'amatent per a la de sentències judicials, expressant la imposició d'interessos sobre l'import del deute, igual a l'interès legal dels diners incrementats en dos punts.
En conclusió, l'actual reforma, vigent a partir del proper dia 4 de maig de 2010, és un gran avanç en el moment en el qual ens trobem, i potser també una porta oberta a evitar major saturació en els Jutjats mercantils per l'obligada direcció als acreedors que es veuen abocats a la sol·licitud de concurs per falta, precisament, dels cobraments dels deutes generats en el tràfic mercantil diari. El fet que aquest procés, fins a ara tancat a una reclamació màxima de 30.000 €, es dilati a la quantia de 250.000 €, permet agilitzar el tràmit de les reclamacions econòmiques generades entre les petites i mitjanes d'empreses, així com autònoms i deutes documentats; facilitant la reclamació d'aquests deutes saltant-se formalitats processals que fins a ara allargaven i encarien el procés de manera que era inviable la subsistència de la petita i mitjana empresa.
Per Mireia San Nicolàs.